CN22@


Featured Article

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat

El diumenge 9/03 comencem una nova sèrie de missatges. Sota el títol “El cor de la ciutat” farem una mena de recorregut pels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat i reflexionarem sobre aquells objectes, símbols i racons de Barcelona que evoquen allò que la nostra cultura ens presenta com la clau d’una vida plena. El nostre objectiu és veure quina resposta dóna la Bíblia a les inquietuds contemporànies i com Jesús, a través de la seva obra de salvació, és aquell que pot satisfer plenament el que el nostre cor varitablement desitja i necessita.
Hi estàs convidat!

La idea d’idolatria és molt present al llarg de la Bíblia. Lluny de referir-se a una idea arcaica i llunyana que no té res a veure amb el nostre dia a dia, el concepte bíblic d’idolatria és rellevant i actual. Algú va dir que el cor humà és “una fàbrica constant d’ídols” El que volia dir és que les persones tenim tendència a convertir les coses bones de la vida en petit déus, en ídols que prometen omplir-nos i donar sentit a la nostra existència. Però segons la Bíblia, només Déu éstà capacitat per ser el fonament de la nostra vida. Quan intentem omplir el buit de Déu amb altres coses o persones, esperem que aquestes coses o persones donin significat a les nostres vides. I quan veiem que no ho poden fer, sentim que ens han fallat.
L’èxit, l’amor, el treball, l’aprovació dels altres, les possessions, el benestar material, la parella, el sexe, la comoditat, la tecnologia, la bona vida … són coses bones que desitjem en aquesta vida.
El problema és que un cop les tenim podem caure en l’error de posar la nostra fe i esperança en elles, pensant que són la clau de la nostra felicitat.

Barcelona, com qualsevol altra gran ciutat occidental, està plena d’aquests ídols pels quals la gent viu i, fins i tot, es desviu. Fent una mena de recorregut turístic pels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat, al llarg d’aquesta sèrie de missatges anirem reflexionant sobre aquells objectes, símbols i racons de Barcelona que evoquen allò que la nostra cultura ens presenta com la clau d’una vida plena. A la llum de la Bíblia, però, veurem que sols Déu, mitjançant Jesús, és qui pot satisfer plenament el que el nostre cor veritablement desitja i necessita.


Informació sobre CN22@

Més informació sobre qui som i quina és la nostra visió. ...

Última entrada

La Fira de les Vanitats
Sèrie de sermons: El cor de la ciutat.

Després digué als seus deixebles: –Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més. »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
[Lluc 12:22-31] ... – ‘La Fira de les Vanitats’
El Bulevard Rosa
Sèrie de sermons: El cor de la ciutat.

Però el Senyor, per mitjà del profeta Ageu, va comunicar la seva paraula i digué: —Que potser us ha arribat a vosaltres el temps de viure a les vostres cases luxoses mentre aquest temple és una ruïna? Ara, doncs, això diu el Senyor de l'univers: "Reflexioneu sobre el que us passa! Heu sembrat molt i heu collit poc, mengeu i no quedeu tips, beveu i no us poseu alegres, us vestiu i no aneu prou abrigats, el jornal dels assalariats cau en bosses foradades." »Això diu encara el Senyor de l'univers: "Reflexioneu sobre el que us passa! Aneu al bosc, porteu fusta i reconstruïu el temple. Jo m'hi complauré i en seré glorificat. Us ho dic jo, el Senyor. Esperàveu molt i heu collit poc: tot el que havíeu entrat a casa, jo ho he escampat d'una bufada. I això, per què? Perquè mentre el meu temple és una ruïna, cada un de vosaltres tan sols es preocupa de casa seva. Per això el cel us ha negat la rosada, i la terra, els seus fruits. Jo he fet eixorcs la terra i les muntanyes, els sembrats i les vinyes, els oliverars i tot el que el camp produeix, els homes, el bestiar i tot el treball de les vostres mans." Zorobabel, fill de Xealtiel, el gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, i tota la resta del poble van fer cas del Senyor, el seu Déu, gràcies a les paraules del profeta Ageu, que el Senyor, el seu Déu, els havia enviat. I tots van obeir el Senyor. Llavors Ageu, el missatger del Senyor, parlant segons l'encàrrec rebut d'ell, va dir al poble: —Jo sóc amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor.
[Ageu 1:3-13] ... – ‘El Bulevard Rosa’
El Tibidabo
Sèrie de sermons: El cor de la ciutat.

Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué: —Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Però ell li va respondre: —L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu: —Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. Jesús li contestà: —També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: —Et donaré tot això si et prosternes i m'adores. Li diu Jesús: —Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol. Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.
[Mateu 4:1-11] ... – ‘El Tibidabo’