CN22@


Featured Article

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat

El diumenge 9/03 comencem una nova sèrie de missatges. Sota el títol “El cor de la ciutat” farem una mena de recorregut pels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat i reflexionarem sobre aquells objectes, símbols i racons de Barcelona que evoquen allò que la nostra cultura ens presenta com la clau d’una vida plena. El nostre objectiu és veure quina resposta dóna la Bíblia a les inquietuds contemporànies i com Jesús, a través de la seva obra de salvació, és aquell que pot satisfer plenament el que el nostre cor varitablement desitja i necessita.
Hi estàs convidat!

La idea d’idolatria és molt present al llarg de la Bíblia. Lluny de referir-se a una idea arcaica i llunyana que no té res a veure amb el nostre dia a dia, el concepte bíblic d’idolatria és rellevant i actual. Algú va dir que el cor humà és “una fàbrica constant d’ídols” El que volia dir és que les persones tenim tendència a convertir les coses bones de la vida en petit déus, en ídols que prometen omplir-nos i donar sentit a la nostra existència. Però segons la Bíblia, només Déu éstà capacitat per ser el fonament de la nostra vida. Quan intentem omplir el buit de Déu amb altres coses o persones, esperem que aquestes coses o persones donin significat a les nostres vides. I quan veiem que no ho poden fer, sentim que ens han fallat.
L’èxit, l’amor, el treball, l’aprovació dels altres, les possessions, el benestar material, la parella, el sexe, la comoditat, la tecnologia, la bona vida … són coses bones que desitjem en aquesta vida.
El problema és que un cop les tenim podem caure en l’error de posar la nostra fe i esperança en elles, pensant que són la clau de la nostra felicitat.

Barcelona, com qualsevol altra gran ciutat occidental, està plena d’aquests ídols pels quals la gent viu i, fins i tot, es desviu. Fent una mena de recorregut turístic pels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat, al llarg d’aquesta sèrie de missatges anirem reflexionant sobre aquells objectes, símbols i racons de Barcelona que evoquen allò que la nostra cultura ens presenta com la clau d’una vida plena. A la llum de la Bíblia, però, veurem que sols Déu, mitjançant Jesús, és qui pot satisfer plenament el que el nostre cor veritablement desitja i necessita.


Informació sobre CN22@

Més informació sobre qui som i quina és la nostra visió. ...

Última entrada

La Sagrada Família
Sèrie de sermons: El cor de la ciutat.

Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms: —Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. Llavors els jueus el van interrogar: —Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? Jesús els contestà: —Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré. Els jueus replicaren: —Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús. Jesús i Nicodem  Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
[Joan 2:13-25] ... – ‘La Sagrada Família’
Sexe, drogues i Rock n’ Roll
Sèrie de sermons: El cor de la ciutat.

¿No sabeu que els injustos no posseiran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no posseiran en herència el Regne de Déu. Alguns de vosaltres éreu d'aquests, però ara heu estat rentats, heu estat santificats i heu estat fets justos en el nom de Jesucrist, el Senyor, i gràcies a l'Esperit del nostre Déu. Alguns diuen: «Tot m'és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot m'és permès», però jo no m'he de deixar dominar per res. És cert que els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments, però Déu destruirà una cosa i l'altra. El cos no és per a la immoralitat, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos. I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿Puc agafar, doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d'una prostituta? De cap manera! ¿O és que no sabeu que el qui s'uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè diu l'Escriptura: Tots dos formen una sola carn. En canvi, el qui s'uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell. Fugiu de la immoralitat! Qualsevol dels pecats que comet l'home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida immoral peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!
[1a Corintis 6:9-20] ... – ‘Sexe, drogues i Rock n’ Roll’
La Fira de les Vanitats
Sèrie de sermons: El cor de la ciutat.

Després digué als seus deixebles: –Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més. »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
[Lluc 12:22-31] ... – ‘La Fira de les Vanitats’