El Déu tot-suficient

Des­prés d’haver pas­sat gai­re­bé un any en el Nou Tes­ta­ment, amb algu­nes esca­pa­de­tes als Salms, tor­nem a fer una sèrie sobre un pas­sat­ge clau a l’Antic Tes­ta­ment. Durant els mesos d’Octubre i Novem­bre estu­di­a­rem el capí­tol 40 d’Isaïes.

L’exili i la nostra incapacitat

Per un poble que s’acostuma reu­nir cada diu­men­ge a l’església, els últims mesos han sigut com­pli­cats. Aquests temps podria sem­blar a un exi­li. A més, la pan­dè­mia i totes les seves con­se­qüèn­ci­es han posat de mani­fest la nos­tra incapacitat.

Nos­al­tres, com a con­sell pas­to­ral, tam­bé ens veiem molt rep­tats en les nos­tres tas­ques. Donem a l’abast? Fem sufi­ci­ent per a arri­bar a tot­hom enmig d’aquestes cir­cums­tàn­ci­es? Segu­ra­ment no. Tro­bem a fal­tar les diver­ses oca­si­ons espon­tà­ni­es per par­lar amb vos­al­tres; per exem­ple des­prés d’un cul­te o durant un dels nos­tres dinars men­su­als (te’n recor­des?) Però la pan­dè­mia no és l’única llui­ta que tenim. Les nos­tres vides estan mar­ca­des per un temps de gran difi­cul­tat. I pot­ser estàs ara enmig d’un d’aquests moments difícils.

Aquests moments rep­ten la nos­tra fe i la nos­tra espe­ran­ça pel futur. Ens podem sen­tir desi­lu­si­o­nats amb l’església o, fins i tot, amb Déu mateix. Pot­ser ens pre­gun­tem: «Enca­ra hi ets, Déu? T’importa la meva situació?» 

El retorn del Rei

El poble d’Israel, adre­çat per Déu a tra­vés d’Isaïes, tam­bé esta­va con­fós. Teni­en la pro­me­sa d’un Rei res­tau­ra­dor, un fill de David al tron (Isa. 9:1 – 6; 2 Sa 7:12 – 13), però Isa­ï­es els aca­ba de pro­fe­tit­zar que els Babi­lo­nis els pren­dran cap­tius, roba­ran tots els tre­sors i con­ver­ti­ran els fills del rei en eunucs (Isa. 39). Una situ­a­ció difí­cil d’harmonitzar amb les pro­me­ses de Déu i amb la seva bondat. 

Enmig d’això — d’una rea­li­tat que s’els esca­pa i els por­ta a la des­es­pe­ran­ça — , Déu els envia un mis­sat­ge de con­sol i d’esperança pel futur. Déu els mos­tra el seu amor i el seu poder; Déu es reve­la a si mateix en aques­ta situ­a­ció. De fet, la clau per a poder con­fi­ar en les pro­me­ses de Déu enmig d’una rea­li­tat com­pli­ca­da és conèi­xer el caràc­ter de Déu. El famós pre­di­ca­dor del segle pas­sat, Dr. Martyn Lloyd-Jones, deia: 

Isa­ï­es diu tot el neces­sa­ri al res­pec­te. Té la res­pos­ta com­ple­ta i per­fec­ta, i la res­pos­ta segueix sent el caràc­ter de Déu. Aques­ta és sem­pre la res­pos­ta. És la nos­tra idea total­ment ina­de­qua­da de Déu, la nos­tra con­cep­ció indig­na de Déu, que expli­ca tots els nos­tres pro­ble­mes i difi­cul­tats per creu­re en aquest mis­sat­ge cristià. 

Martyn Lloyd-Jones, The All-Suf­fi­ci­ent God, 131

Déu els diu: «Jo mateix tor­na­ré i us gover­na­ré. Jo mateix seré el vos­tre Rei. No em dei­xo vèn­cer per Babi­lo­nis, ni un poble rebel, o els més grans pecats.» No, Déu mateix pro­ve­eix la solu­ció pel més gran dels pro­ble­mes i ens tro­ba en la nos­tra més gran neces­si­tat; ell mateix paga el deu­te del nos­tre pecat. Aquest Rei-Senyor, dona per­fec­ta­ment a l’abast en qual­se­vol cir­cums­tàn­cia. I és jus­ta­ment en Jesu­crist que es mani­fes­ten el desig, la capa­ci­tat i la deter­mi­na­ció de Déu per sal­var el seu poble. 

Lloyd-Jones

Com equip de pre­di­ca­dors segui­rem la sèrie de pre­di­ca­ci­ons que Lloyd-Jones va fer sobre aquest capí­tol l’any 1954 a la West­mins­ter Cha­pel. Les pre­di­ca­ci­ons seran nos­tres, com tam­bé l’estudi del text; però volem apren­dre d’aquest gran met­ge i pre­di­ca­dor, i de la seva espi­ri­tu­a­li­tat en l’aplicació d’aquest text.

Per tant, pre­ga per nos­al­tres, els teus pre­di­ca­dors: per­què el nos­tre pro­grés sigui visi­ble, que puguem créi­xer en les nos­tres tas­ques, i que les pre­di­ca­ci­ons siguin de bene­dic­ció i edi­fi­ca­ció per a tota la congregació.

Nos­al­tres tam­bé pre­ga­rem per tu. Que, jun­ta­ment amb tota l’església, puguis aixe­car la mira­da al nos­tre Déu tot-sufi­ci­ent, i puguis apren­dre a con­fi­ar en Ell cada dia més. Ell ens ha sal­vat i ell ens guar­da­rà. Quin Déu, quin Sal­va­dor, quin consol!

El profeta Isaïes

Isa­ï­es era un pro­fe­ta durant els reg­nats d’Ozies, Jotam, Acaz i Eze­qui­es, reis de Judà (Isa. 1:1). Ja havi­en pas­sat unes quan­tes gene­ra­ci­ons des de que la nació d’Israel s’havia divi­dit en dos reg­nes sepa­rats: el reg­ne nord d’Israel, amb la seva capi­tal a Sama­ria, i el reg­ne sud de Judà, amb la seva capi­tal a Jeru­sa­lem. Isa­ï­es va pro­fe­tit­zar en el reg­ne de sud apro­xi­ma­da­ment 700 – 750 anys abans del nai­xe­ment de Jesús i, per tant, poc més d’un segle abans del saqueig de Jerusalem. 

Va ser una èpo­ca peri­llo­sa, no només per­què Isra­el esta­va divi­dit, sinó tam­bé per­què els reis d’ambdues naci­ons con­tí­nu­a­ment demos­tra­ven la seva inca­pa­ci­tat i indis­po­si­ció a com­plir els ter­mes del pac­te de Déu. A més, tant Isra­el com Judà esta­ven pres­si­o­nats per tot arreu per les prin­ci­pals potèn­ci­es mun­di­als: Assí­ria al nord, Egip­te al sud, i Babi­lò­nia a l’est, sen­se cap lloc on anar excep­te a la Mar Medi­ter­rà­nia a l’oest.

El lli­bre d’Isaïes gira prin­ci­pal­ment al vol­tant de les acci­ons de dos reis de Judà: Acaz i el seu fill Eze­qui­es, que s’allunyen del Senyor en el seu pecat; bus­cant la segu­re­tat en els paï­sos veïns més grans i pode­ro­sos. Per des­comp­tat, no només els reis estan mar­cats per la infi­de­li­tat. La nació sen­ce­ra aban­do­na al Senyor, es tor­na cega i sor­da a la seva parau­la, i es lliu­ra a l’adoració de déus estran­gers. Així que el mis­sat­ge d’Isaïes és la his­tò­ria de la res­pos­ta de Déu al pecat de Judà, el seu judi­ci con­tra ells i, final­ment i sor­pre­nent­ment, la seva pro­me­sa de per­do­nar-los i res­tau­rar-los i tor­nar a fer-los gloriosos.

Es pot divi­dir el lli­bre d’Isaïes en tres parts, tres lli­bres diguem-ne. Cadas­cun enfo­cant en una figu­ra cen­tral en el pla diví de sal­va­ció. Així, Isa­ï­es ens dóna el que podrí­em ano­me­nar el Lli­bre del Rei Diví (capí­tols 1 – 37), el Lli­bre del Ser­vent Sofrent (capí­tols 38 – 55) i el Lli­bre del Con­que­ri­dor Ungit (capí­tols 56 – 66). No obs­tant això, a la fi que­da clar que no està par­lant de tres figu­res dife­rents sinó d’un sol indi­vi­du diví, reial, sofrent i conqueridor.

Esperança per al poble de Déu

El lli­bre d’Isaïes ofe­reix espe­ran­ça per al poble de Déu, encar­na­da a tra­vés del ser­vent de Déu cone­gut com Ema­nu­el. Aquest ser­vent esta­bli­rà un dia un nou Isra­el i el Reg­ne de Déu a la ter­ra. Veiem aques­ta espe­ran­ça duta a ter­me a la vida de Jesús, ja que va com­plir més de 300 pro­fe­ci­es bíbli­ques que inclo­uen intri­cats detalls de la seva mort i resur­rec­ció pre­di­tes en els capí­tols 5053 d’Isaïes.

Les parau­les d’Isaïes han resis­tit la pro­va del temps i han ani­mat a milers de per­so­nes que han patit les penú­ri­es de la vida men­tre espe­ra­ven l’arribada del Messies.

  • The Lite­rary Study Bible & The Bible Project

Isaïes 40: El Déu Salvador

A Isa­ï­es 40 hi tenim el comen­ça­ment del mis­sat­ge d’Isaïes a aque­lla gent que en el futur expe­ri­men­ta­rà l’exili. L’exili era un cop molt dur pel poble de Déu ja que Déu mateix havia fet pro­me­ses de bene­dic­ció al seu poble. Havia pro­mès que seri­en una gran nació, que seri­en reis, que tot es mou­ria en la direc­ció d’establir el Reg­ne de Déu a la ter­ra. I, de sob­te, tot s’ha aca­bat. És que Déu ha fallat? O pot­ser ha estat ven­çut pels babi­lo­nis? Pot­ser el pecat del poble ha inva­li­dat les pro­me­ses de Déu? Què està passant? 

Al cap. 40 Isa­ï­es adre­ça 3 pre­gun­tes que sap que la gent del futur que farà front a l’exili es farà: Vol Déu alli­be­rar-nos? Pot Déu alli­be­rar-nos? En cas de voler i poder alli­be­rar-nos, ho farà? El capí­tol 40 expres­sa que la res­pos­ta de Déu és un clar i rotund: «Sí, us vull alli­be­rar, us puc alli­be­rar i us alli­be­ra­ré!» Déu vol con­so­lar, enco­rat­jar, enfor­tir el seu poble; par­lar-li al cor amb tendresa.

Es va dir de Martyn Lloyd-Jones que, men­tre altres pre­di­ca­ven l’amor, o fins i tot pre­di­ca­ven a Crist, Lloyd-Jones pre­di­ca­va a Déu. Els seus pode­ro­sos ser­mons sobre el capí­tol 40 d’Isaïes ho con­fir­men, i amb això satis­fan una de les nos­tres majors neces­si­tats avui dia: Conèi­xer al nos­tre Déu com real­ment és. Mos­tren que el Déu de la Bíblia no només és el gran Cre­a­dor i jut­ge, sinó tam­bé el Pare de les mise­ri­còr­di­es i el Déu de tot el con­sol, que es tro­ba amb nos­al­tres en el punt de la nos­tra més pro­fun­da neces­si­tat. Aquest Déu tot­po­de­rós ja ha pro­ve­ït per i res­post a tots els nos­tres pro­ble­mes, dub­tes i difi­cul­tats, en l’evangeli del seu Fill, Jesucrist.

La vida i el ministeri de Dr. Martyn Lloyd-Jones

Infància a Gales

David Martyn Lloyd-Jones va néi­xer un 20 de desem­bre de 1899 a la ciu­tat de Car­diff, al sud de Gales. Va ser fill de l’humil, però alho­ra pro­pi­e­ta­ri d’un nego­ci de llet, Henry Lloyd-Jones i de la seva espo­sa Mag­da­le­ne. Martyn seria el segon de tres ger­mans. La famí­lia Lloyd-Jones for­ma­va part d’una esglé­sia meto­dis­ta-cal­vi­nis­ta, on Martyn va pro­fes­sar la seva fe. 

La seva infàn­cia va ser mar­ca­da per l’incendi de la seva casa, l’any 1910, on la famí­lia va estar a punt de morir. Van per­dre qua­si tots els seus bens i el nego­ci fami­li­ar va aca­bar en ban­car­ro­ta, arri­bant a una gran cri­sis econòmica. 

Estudis a Londres

L’any 1914 la famí­lia Lloyd-Jones es va tras­lla­dar a Lon­dres, on Martyn aju­da­ria al seu pare amb un nou nego­ci de llet. Alho­ra, va deci­dir estu­di­ar medi­ci­na. Martyn tenia una ment bri­llant, i amb tan sols 16 anys va superar l’examen d’admissió a la car­re­ra amb tan­ta excel·lència, que el van adme­tre en el pres­ti­gi­ós hos­pi­tal docent de St. Bart­ho­lo­mew. Fina­lit­zat el seu doc­to­rat amb 21 anys, era tant reco­ne­gut que el mateix Lord Tho­mas Hor­der, met­ge per­so­nal del rei, li va ofe­rir tre­ba­llar amb ell com el seu assis­tent, i Martyn va ingres­sar com a mem­bre del Col·legi Reial de Medicina. 

Conversió i cridament

Durant aquest temps, Martyn va for­mar part de la cape­lla meto­dis­ta-cal­vi­nis­ta Cha­ring Cross, on conei­xe­ria a la que més tard arri­ba­ria a ser la seva espo­sa, Bet­hany Phi­llips, i amb la que tin­dria dues filles. Entre 1921 – 1923, Martyn es con­ver­ti­ria en un ver­ta­der cris­tià. Ado­nant-se de la seva con­di­ció espi­ri­tu­al, reco­nei­xe­ria més tard que en ell només hi havia mora­li­tat, però no rege­ne­ra­ció. Al poc de la seva con­ver­sió, va enten­dre el seu cri­da­ment a la pre­di­ca­ció pel qual, des­prés d’una llui­ta inter­na, va aban­do­nar la seva car­re­ra pro­me­te­do­ra en la medi­ci­na per dedi­car-se ple­na­ment al minis­te­ri de l’evangeli. 

Ministeri a Gales i Londres

Al 1927, des­prés de casar-se, va accep­tar el càr­rec com a pas­tor a la  loca­li­tat de Sand­fi­eld, al sur de Gales. Aquest era un lloc cone­gut per la seva gent humil, incul­ta i immo­ral. Però Déu va beneir el minis­te­ri de Martyn Lloyd-Jones amb mol­tes con­ver­si­ons i una trans­for­ma­ció notò­ria d’aquella loca­li­tat. Martyn Lloyd-Jones va comen­çar a fer-se molt cone­gut per tota Gales, Angla­ter­ra, i fins i tot Estats Units i Cana­dà, on el con­vi­da­ven per predicar. 

G. Camp­bell Mor­gan, pas­tor de la Cape­lla de West­mins­ter, li va dema­nar que accep­tés el càr­rec com a pas­tor asso­ci­at amb ell. Martyn Lloyd-Jones va accep­tar i es va tras­lla­dar a Lon­dres l’any 1939, on segui­ria com a pas­tor únic des de l’any 1943 i fins l’any 1968. Durant aquet temps va desen­vo­lu­par un minis­te­ri de pre­di­ca­ció molt pro­lí­fic, arri­bant a con­ver­tir-se en el gran refe­rent i model de la pre­di­ca­ció expo­si­ti­va del segle XX.

Influencia al moviment evangèlic 

Més enllà del minis­te­ri local a la seva esglé­sia, Martyn Lloyd-Jones va impul­sar altres pro­jec­tes de gran abas­ti­ment i d’edificació al món evan­gè­lic. Entre ells: la Con­fra­ter­ni­tat de West­mins­ter (1941), on ins­tru­ïa a joves pas­tors; la Bibli­o­te­ca Evan­gè­li­ca (1945), per pro­mou­re la sana teo­lo­gia i lite­ra­tu­ra puri­ta­na; o les con­fe­rèn­ci­es puri­ta­nes (1959 – 1978).

A més d’impulsar aquests pro­jec­tes, Martyn Lloyd-Jones tam­bé va ser cone­gut per opo­sar-se fer­vent­ment al libe­ra­lis­me teo­lò­gic del seu temps, l’ecumenisme i els mèto­des evan­ge­lís­tics del moment. Fruit d’això son cone­gu­des les dis­cre­pàn­ci­es que va tenir amb per­so­na­li­tats com Billy Gra­ham, John Stott o J.I.Packer.  

Últims dies i mort

A cau­sa d’un càn­cer de colon, Martyn Lloyd-Jones es va reti­rar del minis­te­ri pas­to­ral l’any 1968. A par­tir d’aquest moment, i fins la seva mort, es dedi­ca­ria al minis­te­ri d’edició i publi­ca­ció dels seus ser­mons, fer con­fe­rèn­ci­es i for­mar pas­tors. L’últim ser­mó el va pre­di­car el 8 de juny de 1980. La seva salut era deli­ca­da, i es va anar dete­ri­o­rant, fins que va pas­sar a la pre­sèn­cia del Senyor l’1 de març de 1981

  • BITE: Martyn Lloyd-Jones: Una vida de pasi­ón por la pre­di­ca­ci­ón expo­si­ti­va — https://www.youtube.com/watch?v=zkc2MfKgJZs
  • https://www.coalicionporelevangelio.org/articulo/martyn-lloyd-jones-predicador-sorprendido-dios

​​6. Els forasters: Els esclaus i l’exemple de Crist (1ª Pere 2:18 – 25) Ciutat Nova 

​​La lògi­ca de l’E­van­ge­li ens por­ta a anar més enllà de la jus­tí­cia i a posar els drets dels altres per damunt dels nos­tres. L’è­ti­ca del Reg­ne de Jesús ens dema­na, quan cal­gui, renun­ci­ar als nos­tres drets legí­tims pel bé dels altres. Això és el que Jesús va fer a la creu per nos­al­tres. Els cris­ti­ans estem cri­dats a seguir el nos­tre Mes­tre i Sal­va­dor i trac­tar als demés com Ell ho va fer. ​​ ​​Aquest pod­cast us por­ta l’es­glé­sia pro­tes­tant Ciu­tat Nova 22@ a Bar­ce­lo­na. Si vols saber més sobre la nos­tra esglé­sia i minis­te­ri, escriu-nos: info@cn22.org. ​​ ​​Ciu­tat Nova (Bar­ce­lo­na) — Els foras­ters ​​ ​​Pre­di­ca­dor: Rubèn ​​Pri­ma­ve­ra 2020 
  1. ​​6. Els foras­ters: Els esclaus i l’exemple de Crist (1ª Pere 2:18 – 25)
  2. 8. El Déu tot-sufi­ci­ent: La res­pos­ta a la incre­du­li­tat (Isa­ï­es 40:18 – 24)
  3. 7. El Déu tot-sufi­ci­ent: La savi­e­sa de Déu (Isa­ï­es 40:13 – 14)
  4. 6. El Déu tot-sufi­ci­ent: Con­tem­pla el teu Déu (Isa­ï­es 40:12 – 17)
  5. ​​5. El Déu tot-sufi­ci­ent: El Bon Pas­tor (Isa­ï­es 40:9 – 11)